Molts dies sense escriure, però poques coses interessants a contar!! L’estiu (sí, aquest estiu que no ha estat estiu) es fon; d’aquí poc ja l’haurem deixat enrere. Tot i així, crec que no passarà a l’oblit, almenys per mi! Aquests tres mesos més o menys calorosos m’han aportat petites coses, aportar no sé si és ben bé la paraula, posem-li millor un m’han fet redescobrir* petites coses (sí, així millor).
Una d’aquestes, la més important és certa gent, amics a qui no he oblidat, però que han passat a un segon pla, aquest estiu ha fet que coincidíssim i que fins i tot poguéssim estar com fa uns anys, parlant com si res mai hagués passat, rient i posant-nos seriosos plegats. També he après a ser més desvergonyida, en el bon sentit de la paraula, (si es que en té de dolent) així que si abans em costava dir les coses tal com ragen i a demanar, ara ho faig gairebé sense adonar-me’n, que m’espavilo coñe!! jeje. I per últim estic/estem aprenent a conviure, res, tot just començo, però només pensar-hi ja és una gran passa!
I ara mateix no se’m acudeix res més, tot i això segur que hi ha coses que en aquests moments se’m escapen. Com vaig posar fa poc a un mail... Sempre pensem que som infeliços fins que realment ens passa alguna cosa que realment ens fa infeliços. Ara crec que tot va mes o menys bé, així que puc dir que sóc feliç. (jo mateixa dixit) jejeje.
Bé fins aquí el post d’avui. Un peto ben fort


*No creieu que les petits coses són les realment importants a la vida??