Un dia, la princesa de la vainilla anava cantant pel carrer quan, de sobte, va ensopegar. Al d’aixecar-se del terra (era una mica maldestra) va veure que havia topat ni més ni menys que amb un gripau d’última generació; sense berrugues ni taques, tot i que pel cop una mica trastocat!
La princesa, que els gripaus li feien un fàstic terrible, va voler xutar-lo per no tornar a veure aquella bèstia immunda, però un follet se li va avançar i el va enviar a fer punyetes.
De sobte, al veure aquesta acció del follet, a la princesa se li va parar el cor, es va quedar sense alè, va adonar-se’n que aquell follet, del que no sabia ni el seu nom, s’havia convertit en el personatge més odiat de la seva vida.
L’imbècil del follet havia destrossat el somni que la princesa havia estat esperant sempre. I és que un gripau repel·lent d’última generació no es trobava tant fàcilment en una ciutat com la que vivia la princesa.
Però el follet, ni se’n va adonar de la presencia de la princesa, tot i que ja es coneixien d’haver coincidit algun cop a la cua de l’inem, i una noia sapastra com ella, es feia veure.

En canvi la princesa el tenia calat i va reconvertir el seu somni; aquest cop el va poder complir; xutar ven lluny a un follet sense feina.