dilluns, de desembre 11, 2006

Ens vàrem conèixer en un viatge a la lluna

Ja sé que fa massa dies que no escrivia res, però es que no he tingut pas la necessitat. Avui tampoc ha sigut un dia especial, de fet, ni tant sols ha sigut un gran dia, però potser, el que m’ha fet decidir a “obrir” el blogger, és que estic una mica cansada.
Així és; després de 5 dies de no fer res (ni tant sols fer un mini “viatge” a la comarca del costat) tornar a la rutina, que casi ja no recordava, ha sigut un dia “durillu”. Ens haurem d’animar pensant que d’aquí dues setmanes és Nadal i tindrem també uns dies de vacances!!
El Nadal per a molta gent és una mala època; sempre que s’acosten aquestes dates pots sentir algú que diu que es deprimeix, que tot és una farsa i uns quants etcètera. Per mi, que val a dir que des de fa uns quants Nadals que la família es veu tocada per un o per un altre costat, crec que el Nadal és en el fons, una bona època. Tinc les meves raons per afirmar-ho; tingueu una conversa amb algun nen o nena per aquestes dates, és simplement genial! Jo tinc la sort de poder-ho fer, i m’encanta veure, d’una banda la “innocència” i la il·lusió que desprenen el nens. Aquests últims dies ja he sentit dir frases com: “Saps? Els Reis vigilen de dia i els patges de nit”, “Hi ha gent que compra el Cagatió!!, però, que no saben que el tió ha de venir sol de la muntanya!!?”, “El papa del “piiiip” (que fa trucs de màgia) és més màgic que els Reis?”, “I perquè els reis van pujats sobre el camells?”, “On té el forat el Cagatió del cul?”. No sé, potser no us diu res tot això, però és quelcom genial.
Per aquestes èpoques tot s’hi val amb la quitxalla; els hi pots explicar qualsevol historia, per inversemblant que pugui semblar als ulls de qualsevol adult, que ells (si la historia té una mínima coherència interna) s’ho fan seu. Només per això, el Nadal és una bona època i per suposat, val la pena!