Quan he acabat de dinar avui m’he proposat anar a comprar alguna cosa de roba... he pensat: vaaaa!! Vés, que comença a fer fresqueta i no pots seguir anant sense jaqueta.

Tot i que normalment no tinc gaires ganes de provar-me roba, avui he cregut que seria bon dia, ja que normalment entre setmana les botiges estan més buides, i tampoc ha fet gaire bon dia, així que m’he anat autoconvencent.

Finalment he sortit de casa amb ganes de provar-me tota peça de roba que se’m posés per davant i no deixar res a les prestatgeries!! Quan més m’acostava a les botiges més clar tenia que sortiria amb tot de bosses!!! Avui seria un d’aquells dies per recordar. Les caixeres hem coneixeríem per la compradora compulsiva...

Avui..., avui no m’he comprat cap peça de roba, de fet, no m’he arribat a provar res... avui les atontades de les dependentes m’havien amagat la roba que jo volia.

Quan vas amb ganes (i diners, que són un factor importantísim) de comprar roba, no compres res. I al contrari, quan no tens ganes de comprar, t’ho emportes tot!!!

Visca la llei de Murphy!!!

ÀMEN!