Avui escric des de Madrid, enyorant una mica tot! El viatge no es de plaer, sinó que de feina; no em fa res viatjar, però potser ara no era el millor moment!
Tot i que cansada, i força esgotada, anem fent, intentant estar contents! Tot i que hi ha cosetes que fan que costi una mica més alçar els ànims; i es que de la feina marxa una companya (que abans de companya és amiga).

La Montse (carinyosament la muntsa!!) se’ns envà a Belfast, a fer el que vol fer; li han donat una beca per fer de psicòloga, que és el que ha estudiat. Crec que he de dir que me’n alegro per ella, sí segurament per ella me’n alegro. Però avui per sobre d’això sóc egoista i em fa un pèl* de ràbia que marxi!! Allà a Belfast segur que no té ningú que li digui Muntsa!! Ni ningú que li ensenyi clients amb noms raros/graciosos (com la famosa Faenboy) per a que rigui una estona, ni nosaltres la tindrem a ella... Que encara no a marxat i ja la trobo a faltar!!

Bé! Crec que si segueixo em deprimiré més, tampoc caldria, com diu la Marina tots a la feina estem una mica malalts, així que tipifiquem per “Genérica / Atención cliente / actuación / transfer a unas vacaciones merecidas. I acuérdate de poner si pasa política de necesidad.”

Ale petons!!

*Digues-li pèl digues-li muntanya!