He perdut el meu anell, l’anell dels peuets. No me’n recordo quant temps fa que el tinc, sé que me’l van portar els reis, però no sé quan. El que també sé és que no era l’anell més maco del món, ni el més car, era graciós, però no espectacular.
Amb ell hi ha un munt de records, molts de bons, algun de dolent, gairebé tots amb una certa moralitat. Pensava que sense ell havia perdut aquests records, ara m’estic adonant que els estic rememorant poc a poc... Tot i això hagués preferit no perdre’l.

Es busca anell