Des de que vem deixar l'escola, que no feia l'amic invisible; a “l’institut” no hi havia el bon rotllo que es necessita així que ni es proposava de fer. I a la universitat, qualsevol que hagi estat un semestre estudiant-t’hi, sabrà del cert que les èpoques nadalenques un només té dues preocupacions; els exàmens i els treballs i amb això ja en tens més que suficient.
En canvi, el fet de que treballi a la feina que estic ara, que hi ha bon rotllo, ha fet que recuperés aquesta “tradicció” nadalenca.
No m’ho pensava... però estic com una nena!! (vaja, com quant anava a l’escola) perquè, aquí ningú vol dir el seu amic invisible!! Mare de déu! Amb ho que jo disfrutava (i disfrutaria si algú em digues el seu amic!) Però bé és el joc i he de dir que aquesta intriga que tindré (fins el dia 21) ja m’agrada!
El que no m’agrada és haver de pensar que regalar, perquè mai saps si a la persona que t’ha tocat li agradarà o no el que tu has decidit, i realment és un temps que hi has dedicat i que costa força, que hi farem!
Bé si algú i té idees...! (que fàcil és demanar idees!)
Salut!
3 comentaris:
Les idees, com massa coses, depenen dels diners, quin pressupost tens?
És bonic que recuperis els vells i bells costums (si tu els consideres bells, clar), però sobretot és bonic veure que a la teva feina són com tu, és a dir ... com nens :P
Molts petonets i Bon Nadal!
sí, sí, com nens, no fem cap mal a ningú; genial!
Tan de bo tots conservéssim una mica aquest esperit infantil. Algun consell per recuperar-lo? No sé on ni quan el vaig perdre
Publica un comentari a l'entrada