Aquesta mateixa tarda he tornat de Viena, han estat quatre/cinc dies intensos, on s'han barrejat un munt de sentiments, emocions i pensaments! Alguns d’ells són aquests:

- És el primer cop que fem un viatge “important” en quant a llunyania i diferencies d’idioma/costums/tradicions i ha sortit rodó.
- M’he adonat, bé, de fet he confirmat allò que ja sabia; visc en un país que podria ser mil cops millor i deixar de ser tant mediocre; que existeix un model de “convivència” on la gent no roba als turistes (ni als autòctons), que té cura de que els carrers estiguin nets, que hi ha una veritable cohabitació; ningú vol trepitjar a ningú...podria continuar però, em deprimiria més!
- Seguint amb les diferències; que diferents podem arribar a ser les mateixes persones humanes!!!!! Havent nascut en el sí d’una cultura o una altre. (realment te’n adones quan ho veus)
- També era el primer cop que els dos veiem nevar més de 20 minuts; fet que ens ha “obligat” a il·lusionar-nos i comportar-nos com dos nens petits; vam aprendre a fer ninots de neu, àngels, guerres de boles de neu... (que xul·lo és jugar amb la neu)
- El meu anglès oral és força deficient, si em parlen no em costa excessivament comprendre el que em diuen, però no m’atreveixo a parlar-lo..., crec que no hem faria entendre.
- Estic segura que els dos hem après alguna cosa l’un de l’altre; un petit exemple: ara sé que per a que deixis de roncar no cal que et doni un cop de colze, únicament cal que t’acariciï. (}) (és molt més agraït)
- Per últim, perquè no hem vull enrotllar més; m’agrada descobrir que ens complementem, que entre els dos podem fer molt més i millor, i sobretot, sobretot, que ens estimem moltisim.

Fins aquí els pensaments post-viatge