Ànims pel terra.
Sabia del cert que n m’ho passaria bé.
No tenia tant clar que m’ho passaria tant malament.
Odio molt profundament a la persona que va inventar els comiats de solter.
De fet, crec que mereix tenir unes cagarrines eternes.
Avui descobreixo que no sóc tant hipòcrita com em pensava.
No, menteixo, ja fa dies que me’n adono que no puc fer veure que penso/sento una cosa que no és.
Fi del post, ànims pel terra però una mica desfogada.
1 comentari:
Els comiats de solter son un atemptat a la intel·ligència, el saber fer, el bon gust i ... tot el que s'hi assembli. Jo sempre intento escapar-m'hi però ... mort als nuvis per casar-se i haver de, primer, acomiadar-se!
Publica un comentari a l'entrada