Són les 18:02,
estic esperant que el semàfor es posi verd per mi (i vermell pels cotxes),
passa un cotxe,
no molt ràpid perquè tot just després del semàfor hi ha una rotonda una mica puta.
el conductor esternuda,
tot just quan el cotxe passa davant meu,
sense pensar-hi, en dècimes de segon contesto;
jesús!
al mateix temps,
les meves orelles senten;
salut!
em giro,
I li somric a la senyora, que com jo,
ha volgut “contestar” l’esternut al conductor,
que no ens deu haver sentit,
perquè ja havia girat mitja rotonda.
no ens ha importat,
la senyora i jo hem rigut i hem aixecat les espatlles.




hi ha moments al dia una mica màgics; on els somriures són molt importants.



gràcies senyor que ha esternuda.



gràcies senyora del somriure.