De tots és sabut que estic una mica tocada del bolet, en el bon sentit de la paraula, i com a tal, m’agrada trobar a gent de la meva mateixa espècie.
El... divendres? dissabte?? Suposo fa dos dissabtes, anava per la Diagonal, diguem que estava força cansada de caminar i vaig decidir anar per un dels laterals, d’aquesta manera feia el tafaner mirant els aparadors de les botigues, que estaven tancades. Fins que de cop em vaig trobar a dues tocades del bolet com jo; dues noies assegudetes al Fresco, que mirant cap el carrer anaven traient la llengua (les dues alhora) als vianants que passaven per allí.
Just davant meu hi havia una parella, tenien pinta d’estrangers, que van flipar molt al veure les dues llengües. La reacció de les noies (descollonant-se) i la parella de guiris (que no sabien si enfadar-se o tirar una moneda) era de postal.
Jo “ni curta ni peresosa”, vaig voler fer al mateix, així que quan les noies van deixar una mica de riure els hi vaig treure la llengua a elles i desprès vaig anar corrents (amb la llengua fora) darrera els turistes dient adéu a les noies, que encara estan recargolant-se al terra!
És una sort tenir moments com aquest! Des d’aquí un petó ben fort a les boletaires!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada