- Perdona, que estàs ensumant merda?
- No, pe..., pe..., però que dius!??
- Es que jo no ho oloro! Serà que tinc el nas tapat. ¿?
- No fa olor de res aquí!
- Ah? Que estrany, no?? Doncs sembla que alguna cosa tufegi...
- De que parles? ....dius que no olores res... Quina cosa vols que faci pudor??
- No ho sé, ets tu qui m’ho hauria de dir.
- Jo?? Has sigut tu qui ha començat amb això!!! (cada vegada més nerviosa)
- Ho preguntava per la teva cara.
- La meva cara?? Que t’empatolles?
- Sí, aquesta cara que fas últimament, com de...
- Ai!! Faig mala cara??
- Com d’ensumar merda! Això, merda!!! Cara d’ensumar merda!
- Que dius! M’havies espantat!, aquesta cara es la que es porta a les “grans urbes”; París, Milà, Roma... La gent cool, la gent de moda, fem aquesta cara.
- Ja ho pots ben dir això de cul... Marxo, que no vull que la resta del món pensi que m’ho he fet a sobre!
Per cert; apunto “Empatollar-se” a la llista del post anterior!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada