Avui estic toveta, toveta... he quedat amb una persona que m’estimo molt i que per raons que ara no venen al cas, feia molt temps que no ens veiem... És evident que hem parlat durant hores i que en aquest temps ens hem estat lamentat i rient de tot el que se’ns passava pel cap, explicant les nostres misèries.
Bé, de tota la conversa... m’he quedat amb una frase que m’ha dit la “Chabi” (Isa), és la següent: El pasado se debe usar como trampolín, no como sofá. M’ha sotragat un xic aquesta frase, uff!! Quina creu!!!! com diria en Charlie Brown, Que fàcil és utilitzar el passat com a sofà, i que difícil de trampolí!! Potser l’hauria d’utilitzar més per tal de donar-me impuls i ““construir”” (quina paraula més compromesa últimament) un futur millor! Difícil però seductor...
Difícil però seductor...
Difícil però seductor,
Però seductor,
Però seductor,
Seductor
Seductor
Seductor!!!!!