Ahir no podia dormir pensant en una cosa que de fet vaig veure fa un mes... llavors, segons el pensament (ir)racional que em caracteritza, he pensat: Posa-ho al bloc i segur que aquesta nit pots dormir tranquil·la! (Ho sé... no té cap tipus de lògica).
Bé, doncs ho explico... en un concert de les festes de la Mercè de Barcelona, mentre esperàvem que els teloners marxessin, (els meus amics i jo) vam veure una parella (noi i noia), que pel to de la conversa ja feia estoneta que discutien, pel volum de la música, no vam poder sentir de que parlàvem, però, com us dic, no tenia molt bona pinta.
Després d’una estona, semblava que la cosa estava més calmada; abraçades i mirades més carinyoses. Com a bon xafarders que som vam desviar les mirades a altres potencials víctimes per fer safareig.
Però, no sé com, jo vaig tornar a mirar la nostra parelleta recent barallada i recent reconciliada, que per raons que desconeixem, suposem que es van tornar a discutir... Just els vaig “caçar” quan el noi es girava i va marxava cap a una banda i ella va fer el mateix, girar-se i caminar just en direcció contrària. Fins aquí pots pensar... vale, i que?? Doncs que el noi, que segurament es va voler fer el milhomes per que la noia el seguís, als 10 passos (al veure que la noia no el seguia) es va girar per veure la seva noia, però entre la munió de gent i que ella, plena d’orgull va marxar força més decidida que ell, no la va veure, i... va continuar el seu camí.
A mi em va saber molt greu... ja sé que pot semblar una tonteria, però a dia d’avui encara penso que li hauríem d’haver dit al noi cap a on havia anat la seva noia i que la perseguís, que segur que la trobaria... però per mandra, o per no posar-nos on no ens demanen no ho vam fer. No sé, espero que al dia següent es truquessin i arreglessin la situació... perquè aquell noi es veia penedit del que havia fet. Quin greu, de veritat!!!!
Si us sento identificats amb la historia... no dubteu en escriure un comentari!!
Fins aquí les mees cabòries,

Moltes gràcies!!