Com diu dijous paella... “Vas a tot drap per d’univers damunt d’aquest planeta i has completat la volta al sol amb admirable dignitat.” Bé, això d’admirable dignitat, ho podem posar en dubte! El que sí que és ben cert, és que avui és el meu aniversari, sí, sí, la xifra?? Ni més ni menys que vint-i-dos (Uff, que llarg es veu quan s’escriu).
No m’agrada fer anys, de fet el que no m’agrada gens és celebrar-los! És una cosa que a la gent li costa molt d’entendre, però que realment, no és res complicat.
I és que no vull reunir una colla de gent que en molts casos no tenen cap nexe d’unió que no sigui jo i que es veuen obligats a passar una nit (ho dic perquè normalment els aniversaris es celebren a aquesta hora del dia) junts, després d’estar un dia trencant-se les banyes per trobar un regal que...mmm... un regal. Ho més divertit és les típiques persones que van a l’aniversari i no saben qui és el que fa anys i molt menys l’edat i que amb “sort” pregunten al subjecte en qüestió –Que?? Quant hem de posar?? És que he de marxar d’aquí una estona que vull anar a ... (on hi ha els punts suspensius es pot posar qualsevol cosa banal)– i clar el “clumpleanyeru”, normalment, es queda amb un pam, o dos, de nas.
Les festes sorpresa, donen per escriure un llibre..., seriosament, si teniu cap enemic, feu-li una festa sorpresa i ja veureu com el putejareu!!
Amb ho maco que és que et felicitin i ja està! Que la gent et feliciti perquè vol, i no fer aquests grans espectacles!!
Per últim vull dir que fer anys, tot i que no es faci celebració, tampoc és una cosa que m’agradi gaire, digueu-me el que vulgueu, però jo voldria ser petitoneta sempre, amb sis anys hem conformo!

Ja m’he desfogat, molts petons a tots i per molts anys!