Avui ha tornat a ploure, i quines ganes de ploure, ja era hora!! Aquesta pluja d’estiu, m’ha recordat (aii els records!! Un dia en parlarem!) dels estius que passava de petita a la casa que tenim a Vallirana.
Sempre hi anàvem tota la família, atapeïts com en una llauna de sardines dintre el cotxe, amb tot de maletes per sobre, per sota, entre les cames... tot un xou digne de veure!!, els dies allà era força monòtons, però no avorrits; llevar-nos, anar a la piscina corrents (per passar el major temps possible), dinar, fer deures, jugar amb les veïnes, sopar i jugar al parxís mirant la tele!
Però bé tornem al tema; a Vallirana, no sé que hi ha... o millor dit, que és el que hi havia, que sempre, sempre, sempre, a finals de juliol, o principis d’agost hi havia un o dos dies que queia una tempesta d’estiu, no fallava mai.
Allà les tempestes són dignes de qualsevol fi del món, ja podia fer tot el sol que volguessis, que de cop es posava el cel tot negre i es veien de lluny els llamps que cada cop s’acostaven més i més, llavors, començava a ploure com galledes d’aigua i sense parar.
A mi m’encantava poder mirar la pluja, tapada, i a traves de la finestra del menjador; podia passar-me hores bocabadada mirant com queia l’aigua del cel, com s’anaven formant els bassals, que tenia perfectament localitzats i com creixia la riera.
Tot i que els llamps m’espantaven, sempre feia baixar al meu pare (jo també baixa, però no sola!) a obrir la porta del garatge, perquè el nostre gos es pugés amagar (els llamps tampoc li agradaven; corria a posar-se sota una taula). Al cap d’una estona de ploure sempre sal6taven els ploms... i vinga!!! Tota la casa plena d’espelmes... simplement era fantàstic.
Quan deixava de ploure, que normalment ja era al endemà, sortia al carrer amb les botes d’aigua (si en fa de temps que no en veig d’aquestes) a olorar la terra i mirar com es despertaven els cargols!!
Són sensacions que últimament costen de trobar... però avui, quan he vist de la manera com plovia, uff no he pogut evitar recordar tot allò, i mira, m’he fet petita de nou!! No podia evitar treure els ulls de la finestra... M’agrada que plogui, de fet m’agrada molt que plogui molt.
Avui el cel m’ha fet feliç!!!